Mesures ecològiques, cíviques i de protecció de conreus, propostes per evitar que els senglars s'acostin al nucli urbà

Dimecres, 26 d'abril de 2017 a les 00:10

L’estudi, encarregat per l’Ajuntament a la consultoria Ambiens, afirma que no hi ha sobrepoblació de senglars al municipi.

Mantenir tolls d’aigua permanents dins zones forestals, afavorir la presència d’alzines i figueres al bosc, no deixar deixalles fora dels contenidors o instal·lar filats elèctrics o tanques en els conreus. Aquestes són algunes de les propostes, per evitar el conflicte entre persones i senglars a Sant Martí Sarroca, que apunta l’estudi que l’Ajuntament va encarregar a l’empresa Ambiens sobre el cens i mesures de gestió dels senglars al municipi. Segons l’estudi, a més, el municipi no té sobrepoblació de senglars. L’alcalde de Sant Martí Sarroca, Antoni Ventura, ha recordat que l’estudi va ser encarregat perquè “necessitàvem una diagnosi i poder objectivar les dades” sobre la situació de la població de senglars al municipi. El govern municipal tindrà en compte les conclusions de l’estudi per possibles futures mesures per evitar que els senglars s’acostin al nucli urbà.   

Aquest dimarts 25 d’abril s’ha dut a terme a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca la presentació de l’estudi, realitzat per l’empresa Ambiens. Els treballs es van realitzar entre maig i novembre de 2016 i per a fer el càlcul del cens actual de senglars es van instal·lar 5 càmeres per quadrícula en els llocs on es van observar rastres permanents de senglars.

Segons els càlculs científics efectuats, al municipi no hi ha una sobrepoblació de senglars des del punt de vista ecològic. S’han detectat entre 66 i 77 exemplars i el municipi podria assumir, segons els seus recursos naturals, la càrrega de fins a 275 exemplars.  

Però, tal com apunta l’estudi, en el cas de senglar existeix una càrrega social, el paràmetre de la qual és el nivell de molèsties que causa. Com ha explicat dels autors de l’estudi, el biòleg Josep Costa, aquesta càrrega “té un component de subjectivitat” i en moltes ocasions els senglars s’acosten al nucli urbà per “la regla del mínim esforç”, perquè els és més fàcil trobar-hi menjar i no per la manca de recursos dins del bosc.

Les propostes que fa l’estudi per evitar el conflicte entre persones i senglars són de tres tipus: ecològiques, cíviques i de protecció física dels conreus.

Pel que fa a les ecològiques, proposa mantenir tolls d’aigua el més permanents possible dins de les zones forestals, per reduir la necessitat de que els senglars es traslladin a les rieres de prop del nucli urbà en busca d’aigua i fang. Així com afavorir la presencia d’alzines adultes i de figueres dins del bosc, amb l’objectiu de proporcionar suficient aliment dins del bosc per evitar que el busquin en els correus.

En relació a les accions cíviques, proposa no deixar deixalles fora dels contenidors, sobretot dels que estan al llindar del nucli urbà,  així com no deixar restes de triadures de verdures en horts, per evitar que els senglars aprenguin que són un recurs alimentari i es traslladin cap a l’ambient urbà. També, no alimentar mai deliberadament els senglars, per evitar l’establiment d’individus que rutinàriament s’acostin a l’àmbit urbà.

I finalment, proposa accions de protecció física de conreus, amb la instal·lació de filats elèctrics o tanques per evitar que els senglars puguin entrar-hi.

A més, l’estudi apunta la possibilitat de valoritzar la presència de senglars creant espais on el públic amant de la natura pugui observar especies de fauna, pagant un lloguer per les instal·lacions. El recaptat s’invertiria en sufragar els costos de les accions  encaminades a fer que els senglars no abandonin l’ambient forestal.

Costa ha afirmat que en els vídeos realitzats han aparegut tot tipus d’espècies com cabirols, guineus, fagines o teixons, fàcilment visibles, no només a la nit, i en espais a 5 minuts del nucli urbà.

Pel que fa a la caça, l’estudi argumenta que dades científiques demostren que tot i augmentar la caça, les poblacions de senglars no paren de créixer. Els motius, entre d’altres, són que no actua com ho faria la depredació natural, sinó que desestructura la població amb la caça d’exemplars d’adults dominants, motiu que implica una major reproducció per part dels exemplars juvenils.

L’alcalde de Sant Martí, Antoni Ventura, ha explicat que es tindran en compte les conclusions de l’estudi per a possibles futures mesures per evitar que els senglars s’acostin al nucli urbà.

Ventura també ha explicat que es mantindrà la prohibició de tallar camins públics del municipi per a batudes de caça. Però ha recordat que la competència sobre la caça la té la Generalitat i que, “tot i que com a municipi ens sumem al debat”, és aquesta administració qui se n’hauria de responsabilitzar.

Darrera actualització: 26.04.2017 | 00:33